L'extinció de l'àliga del bec ample

Llengua, dialecte, protecció, defensa, extinció, exercit... Jaume Cabré, autor de l'article amb un títol tan suggerent, ens eplica com al llarg dels segles han anat desapareixent moltes llengües, sense que en molts casos preocupés a gairebé ningú o ni tan sols fossin conscients. Amb el temps aquestes llengües van anar caient amb desús i no tenien darrere una comunitat preocupada o que la defensés. En canvi sí que hi havia altres llengües que l'havien anat substituint fins a l'extinció, un gran desastre humà, com qualifica l'autor.

També és destacable la politica lingüística de països com França, Grècia, Xina, Espanya... que al llarg dels segles, també ara, comparen la unitat dels seus estats amb la unitat lingüística. Sembla que la diversitat, la convivència amb altres llengües (que ells anomenen dialectes per rebaixar la seva força) no sigui possible i possi en perill la unitat. No serà que darrera d'aquest nacionalisme tan extrem (que ells no reconeixen) hi ha la intolerància?.

Com diu Cabré, "una llengua és un dialecte amb un exercit". El català, té exercit darrera (militar o de seguidors de la llengua)?, el català té una comunitat sòlida, o anirà desapareixent sense que ningú se n'adoni o importi? Ni els mateixos parlants, com si fóssim àligues del bec ample...