dimarts, 24 de març del 2009

Els sons

Passejant sola pels camps de l'entorn d'Olesa, vaig poder gaudir dels sons que a continuació us detallo.
El brunzir d'un eixam d'abelles
El renill d'un cavall
EL cant dels pinzans
Les mallarengues
La piuladissa dels pardals
El crit de la janeta-que és el gat mesqué
Un gat miolant
El dringar de la aixada
L'oreig del ven suau
Soroll i olor a fum, és el pagès cremant la rama d'olivera.
El soroll del tractor d'una Masia.
Ja de tornada al poble vaig sentir els lladrucs dels gossos de la Masia "Can llimona" això hem recorda que el dijous llarde anavàm tota la escolà a menjar la coca de llardons aquesta Masia.

dimecres, 4 de març del 2009

Coll de Nargó - Una història de vora el foc


Temps era temps, en una època en què la memòria - fins i tot la dels més vells- ja es perdia, havia aparegut un cadàver, amb signes evidents d'haver estat assassinat, a la vora del Segre: algú li havia donat una trompada al cap, l'havia despullat, li havia estacat algun pes important al coll- probablement una pedra grossa, que més tard s'hauria deslligat - i l'hauria estimbat aigua avall amb la intenció no reeixida de fer-lo desparèixer.

El mort havia sortit a l'alçada de Coll de Nargó, exàctament en una platgeta- destinada a reagrupar els troncs que els antics raiers feien baixar pel riu- anomenada rasper d'Armena.

Carrer dels Petons



Hi ha cronistes que justifiquen el nom per l’amagatall que podia oferir als enamorats ja que és un carrer estret i amb algunes raconades que presten intimitat. Jo no m’ho acabo de creure, sé, per que les he vist de petit del terrat de casa estant, que al fons del carreró, darrere la tàpia que tanca el carrer hi havia unes tines excavades a terra i construïdes amb bona pedra: eren les d’una adoberia de pells (de fet hi hagué la casa gremial dels pellaires en aquest indret) i serien un d’aquests elements d’arqueologia industrial (o menestral) que caldria conservar, si és que encara subsisteixen; l’escut que presidia la façana és ara al carrer del Portal Nou, molt a prop. Deia que discrepo de la versió idíl•lica, per que en la seva època de funcionament el lloc devia estar envaït per una ferum força insuportable de les emanacions dels banys d’adobar les pells... a veure qui s’hi estava gaire estona libant les mels de l’amor enmig de pestilències quan ben a prop hi havia espais mes airejats. Cal recordar que això està a tocar del que fou Ciutadella militar i és sabut que els baluards sempre eren voltants de terrenys oberts i expedits.
Això en el passat, per que avui transitar-hi o aturar-s’hi a petonejar fa basarda (és un carreró sense sortida)... Encara que sigui per amor a la cartera, la màquina de retratar i el mòbil...


Contrestat amb la Senyora Neus Miró , Que ella i la seva familia han viscut sempre als voltans del carrer dels petons.

diumenge, 1 de març del 2009

EL CARRER FERRAN -El Pi Barcelonès


Durant el periode constitucionalista (1820-1823) l'ajutament de Barcelona va projectar l'obertura d'un eix paral.lel al mar que enllacés la Rambla amb la Ciutadella, tot travessant la densa teranyina de la trama urbana mediaval.El primer tram va ser el que unia la Rambla amb la nova plaça de sant Jaume, sorgida de l'enderrocament del conven del mateix nom.
Aquest nou carrer va ser batejat amb el nom del monarca que regnava a l'època Ferran seté, nom que, a partir de 1910, va passar a ser siplament Ferran. Les façanes d'aquesta primera fase constuctiva (entre la rambla i el carrer Avinyo) van ser projectades, amb un sentit unitari per a tot el carrer, per Josep Mas Vila. La segona fase no es va com pletar fins el 1848.