Paraules boniques, del Carrer dels petons

Miquel, en un racó del meu cor et guardo els tastets de moltíssimes
fruites en sacs de petons. Exòtics ésclar...

La nit,silanciosa, parrupejava sons d'encanteri,perduts en la foscor del boscatge.
I la lluna,en arribar al riu,encenia tot de minúsculs llampecs platejats sobre la superfícia
negra i tremolosa de l'aigua.

Metàfores de la pàgina (120)

L'intens fil de llum que entrava de l'exterior
Regalims d'humitat que llenegaven les pedres
Una mena de tapís no sé si di selvàtic o fantasmagòric

Dins l'esfera del tems, 1998

II Festival de poesia a l'Aire Lliure de Caldes d'Estrac 2004.

És com si sols tingués
la sentor de les coses
i hagués oblidat els noms.

Se m'obren immensos els ulls
i em tremolen les mans.
Sóc com una ombra que pensa

que ha perdut el pes de tans anys.
I ara és volva lleugera que sura
dins l'aire i enduta pel vent

s'acosta i s'endinsa pels ulls.
Hi endevino records, enciseres
imatges alli contingudes.

I és estrany el missatge i la meva
ombra us reté. Mentre intento
copsar-ne tossuda el secret.

Montserrat Abelló