A Veglia, davant les belles i blanques ribes de Croàcia, una tarda de setembre del 1890.
Tocs de campana, com un vol de gavines sobre el mar. En el claríssim dia, esbaït per la boira un vent de vegades prou violent, el toc de campanes no arriba a infondre massa tristesa, tot i que és inconfusible toc a morts.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)