II Festival de poesia a l'Aire Lliure de Caldes d'Estrac 2004.
És com si sols tingués
la sentor de les coses
i hagués oblidat els noms.
Se m'obren immensos els ulls
i em tremolen les mans.
Sóc com una ombra que pensa
que ha perdut el pes de tans anys.
I ara és volva lleugera que sura
dins l'aire i enduta pel vent
s'acosta i s'endinsa pels ulls.
Hi endevino records, enciseres
imatges alli contingudes.
I és estrany el missatge i la meva
ombra us reté. Mentre intento
copsar-ne tossuda el secret.
Montserrat Abelló
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada