Miquel, en un racó del meu cor et guardo els tastets de moltíssimes
fruites en sacs de petons. Exòtics ésclar...
La nit,silanciosa, parrupejava sons d'encanteri,perduts en la foscor del boscatge.
I la lluna,en arribar al riu,encenia tot de minúsculs llampecs platejats sobre la superfícia
negra i tremolosa de l'aigua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tens raó, són paraules molt boniques. Jo també les trobo precioses.
Publica un comentari a l'entrada