dissabte, 1 de novembre del 2008

LA ZERAFINA




L'aigua lliscava ràpida entra els còdols. La Zerafina va posar la mà dins del corrent, era un aigua freda i transparent. La Zerafina caminava saltant de roca en roca i als llocs a on el torrent queien cascades d'aigua, embaladida davant el minúscul tumult d'escuma, hi ficà el cap i exclamà que freda és l'aigua el mes de febrer. En un gual va veure un munt d'objectes abandonats: dues olles, una cadira sense potes, draps bruts, la fotografia d'un home amb barba. De sobte sent un gemec. S'hi acosta i no veu res. Quan anava a marxar sent una veu molt fluixa demanant ajut. Ara si que no tenia dubtes que hi havia algú que la necessitava. La Zerafina busca fins a trobar la veu que ha sentit, al final es desperta tremolosa i contenta. Ho havia somiat.

1 comentari:

Corry Kaslander ha dit...

Rafela,
Quína sorpresa!!
Trobarme amb la Zerafina!!
Va perfecte amb el teu escrit.
Corry